Està situat al sector nord oriental de Catalunya. La comarca fa frontera amb França amb els Pirineus axials, que en ells, comencen els rius que desemboquen al mar de cap de Creus al nord, per el costat de llevant ressegueixen l’accidentada costa Mediterrània i per ponent la frontera amb la comarca del Gironès, la Selva i la comarca dels volcans de la Garrotxa.
L’Alt Empordà té la forma d’un triangle invertit amb corbes que situa la seva bassa en direcció als Pirineus. L’extensió de l’Empordà és molt gran ja que mesura aproximadament uns 2000 k., que va fer que en el S.XV, ja es dividís en les dues comarques que ja coneixem. El 1936 any de la divisió Territorial de Catalunya la divisió feta anteriorment es va fixar i el límit que és va fixar va ser el que parteix des de la mar del massís de Montgrí i segueix aproximadament la línea divisòria entre el riu Fluvià i el riu Ter.
El clima: El clima és mediterrani subsumits de matís marítims i la temperatura és de 15 graus a Figures, la capital de comarca. El més característic i més conegut de la comarca és el vent de Tramuntana, fred i violent, procedent del nord que bufa a uns 70 dies a l’any sobretot a l’hivern. La tramuntana obliga a resguardar els camps amb fileres de xiprers, i el vent de garbí és el propi de l’estiu.
L’entorn natural:La vegetació empordanesa es caracteritza per què en la major part es dedicada al conreu. En els boscos de la plana predomina l’alzina de marfull i el pi blanc amb garrigues, romaní, bruc i bardisses d’espinavessa. En algunes zones es poden trobar omedes i rouredes. Als riberals, hi trobarem l’om, el freixe, l’àlber,verns i salzes.
A les muntanyes, trobarem suredes i l’alzinar amb marfull a les zones baixes, per damunt l’alzinar muntanyenc i per sobre dels 700m. El roure martinenc, roure de fulla gran , les fagedes i les castanyedes.
El món animal és el mateix que trobem a la zona de cap de Creus, animalons adaptats a la flora i subsòl que els envolta.
Història: És una de les comarques, l’Alt Empordà; amb més antiguitat històrica i d’importància de Catalunya. La seva història més rellevant comença quan els romans entraren per les costes de la nostra demarcació i establiren la colònia grega d’Emporion, actualment coneguda com Empúries, que fou la porta d’entrada a les civilitzacions hel•lèniques i llatines. La comarca va mantenir la seva essència en una dinastia pròpia i una gran vitalitat fins el S.XIV. El monestir de Sant Pere de Rodes va ser un del pilars per la cultura social del moment, cristians. Això va fer que al voltant d’aquests monestir s’anés formant petits nuclis de població.
Aqueta zona va ser molt castigada degut a la pirateria, pesta, terratrèmols... i no va ser fins el SVXIII que va començar a remuntar. Pensem que l’agricultura era el pilar econòmic de Catalunya i que aquesta fou un dels innovadors de l’Espanya conservadora.
Alt Emporda